Adéu Ciuraneta

Hem dit adéu al bisbe Ciuraneta. Per motius laborals no he pogut anar a l'Eucaristia. Em quedo amb dos records del nostre bisbe durant els últims sets anys. Li he fet dos entrevistes. Amb qüestionari enviat, amb antelació i tancat. És a dir sense possibilitat d'afegir més preguntes sobre la marxa. Crec recordar que a les dues el titular va ser sobre el litigi de les obres d'art de la Franja. També recordo una reacció que em va sorprendre. Vaig anar amb un fotògraf al bisbat i ell, que no s'esperava que li tocaria sessió fotogràfica, va demanar un moment per canviar-se el jersei. Al cap d'una estona va aparèixer amb un altre de més elegant. No sabia jo que els bisbes fossin presumits. L'altra mostra el tarannà del nostre ja bisbe emèrit. No fa ni un any un grup de joves (o potser ja no tant joves) de la diòcesis va anar a explicar-li com veien ells això de l'Església. Va ser una conversa sincera. Els joves desprès d'una revisió de vida van veure la necessitat de fer-li veure al senyor bisbe el llistat de greuges que tenien contra la jerarquia eclesial. La reunió va ser afable, però dura. Els joves van qüestionar les posicions de l'església sobre temes delicats (moral sexual, política, la COPE, etc..). Ciuraneta ho va entomar a calma i sobretot va escoltar. I pensar que quan va arribar vam creure que ens havia tocat un bisbe gris i sense carisma.