Jon Sobrino

He trobat a casa un llibre del Jon Sobrino. La veritat es que no l'he llegit. Crec que me'l va regalar la meva dona quan festejaven. Al diari El Pais sortien l'altre dia la llista dels darrers sancionats pel Vaticà. M'ha sorprès trobar a la llista Anthony de Mello, una de les meves lectura d'adolescència, que també està a la meva llibreria. No sé si em preocupa o ja m'està bé tenir llibres que potser fa cinc segles s'haurien considerat prohibits. Recomano la carta que Sobrino ha enviat al seu superior Peter Hans Kolvenbach. A part, de la tendresa i la calma que desprèn, molt allunyat de postures radicals, es interessant les consideracions pràctiques que fa de les conseqüències de la seva sanció. Al text demana disculpes als seus companys d'universitat perquè no podrà continuar les seves classes. Entre les persones que cita s'hi troba el pare Rafael de Sivatte, que ens visita per Lleida molt sovint, concretament a la Parròquia de Sant Ignasi de Loiola. Desprès de dies de rumors el Vaticà ha fet pública avui la decisió amb un aclariment.

Les llibreries ja buscaven aquest matí les obres sancionades. "Jesucristo liberador. Lectura histórico-teológica de Jesús de Nazaret (Madrid, 1991) y La Fe en Jesucristo. Ensayo desde las víctimas (San Salvador, 1999).Cristianisme i Justícia en una nota de premsa, crec que molt encertada, ens recordava el llistat de teòlegs que després de rebre el primer advertiment (Una targeta groga), van esdevenir claus per entendre la teologia actual. Però la sanció a Sobrino s'acumula a les rebudes per Leonardo Boff i altres mestres de la teologia del alliberament. De fet, crec que és la primera durant el mandat de Benet XVI. Esperem que no marqui la línia a seguir.

Un bisbe amb molta feina

El nostre administrador apostòlic va boig. En el bon sentit de la paraula. El dia 8, el de la seva presentació, va assistir a quatre actes. Ja semblava un polític en campanya electoral. A la web del bisbat veiem Salinas després de la professió de fe; signant la pressa de possessió; amb els membres del Col.legi de Consultors; a la roda de premsa amb els periodistes de Lleida i després en la seva primera visita a la Acadèmia Mariana. Al dia següent va tindre la reunió amb el Consorci del Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal. Per cert, un museu que té data per la seva inauguració. El 30 de novembre. I després de tanta activitat cap a Tortosa. Mossèn Ezquerra s'encarregarà de tenir el bisbat ordenadet.

Sense novetat

La primera noticia del nou administrador apostòlic és que no hi ha noticia. El bisbe Salinas ha decidir nomenar al fins ara vicari, Joan Ramon Ezquerra, delegat General diocesà i moderador de la Cúria. Només canvia el nom del càrrec perquè senzillament es tracta de fer lo mateix amb un nom diferent. Salinas ha confirmat a tots els membres de la cúria diocesana en les seves facultats. Les primeres decisions semblen confirmar les seves paraules de no fer cap canvi important mentre duri el seu interinitat. Per cert, corro el risc de torna a ficar la pota, però diuen els experts que un jove sacerdot de Barcelona guanya posicions com a nou bisbe de Lleida. Es tractaria d'una persona de l'àmbit acadèmic que ronda els quaranta. Mentre, un col·lectiu d'entitats preparen un homenatge públic al bisbe Ciuraneta. Han demanat que li donin la medalla d'honor de la ciutat i la creu de Sant Jordi. Permeteu-me la broma, però amb aquest ritme el següent pas es iniciar el procés de beatificació.

En tiempo de mudanza....

Xavier Salinas ha dit davant dels periodistes que no decidirà res important durant el seu temps d'administrador apostòlic. Si ho cumpleix serà un bon administrador apostòlic, per cert quina paraula més rara. Tothom li demana que sigui com Ciuraneta. Fins i tot CiU, que en paraules de la diputada Carme Vidal, ja l'havia criticat, abans de fer la seva primera declaració oficial. Vidal no sapigut calcular bé i la velocitat en fer una declaració massa crítica li ha jugat una mala pasada.

P.D. Gran feina de la web del bisbat que a última hora del matí ja disposava de la biografia de Salinas i totes les dades tècniques sobre el periode d'administrador apostòlic.

No ha agradat

M'ha sortit un titular sensacionalista. No és que no hagi agradat el nomenament del bisbe de Tortosa, Xavier Salinas, com administració apostòlic de Lleida, Però no ha fet gaire gràcia que els aragonesos ho hagin sabut abans. El Heraldo de Aragón publica avui, el que la resta del mortals hem conegut unes hores més tard. De fet el nomenament del Vaticà té data d'avui, 8 de març. A Lleida hi ha qui torna a veure el poder de l'Opus/Barbastro a la Santa Seu. A més, el Heraldo es permet el luxe de dir que Salinas és un bisbe obedient al Vaticà. És a dir, que els farà cas i els retornarà les obres de les parròquies de la Franja. Salinas ha dit que serà continuista. Esperem que ho sigui i que deixi el tema en mans dels bons professionals del dret eclesiàstic que Ciuraneta va buscar per desfer els errors del passat. Però que farà el administrador apostòlic si arribats a la última instància vaticana diu que les obres s'han de tornar?

P.D. Per cert no l'he encertat gens en les travesses per succeir a Ciuraneta. Mea culpa.

Una campanya massa llarga

A tres mesos de les eleccions municipals sembla que estem en campanya fa molt temps. Aquest bloc no he parlat de política municipal però ara tinc ganes de dir la meva. Són les primeres eleccions sens Siurana. Potser ens sembla mentida, però fa quatre anys era el alcalde. Han canviat moltes coses. Àngel Ros ha treballat un model de fer d'alcalde diferent. Però encara hi ha tics del Siuranisme a la Paeria. El repte de Ros es fer una llista electoral atractiva. Al altre costat de la balança hi ha Isidre Gavín. Convergència repeteix candidat. Els quatre anys al front de la Diputació li han servit per donar-se a conèixer. No sé a quin preu. Potser surt massa als mitjans. Una qualitat de la que tampoc Ros es queda curt. Però el candidat de CiU, té un problema. A dos mesos de les eleccions, encara no sabem que vol per la ciutat. No es el Doctor No, que diuen els joves del PSC, però si es el doctor incògnita. Hi ha més convidats a la festa però els deixo per un altre dia. A tres mesos de les eleccions municipals sembla que estem en campanya fa molt temps. Aquest blog no he parlat de política municipal però ara tinc ganes de dir la meva. Són les primeres eleccions sens Siurana. Potser ens sembla mentida, pero fa quatre anys era el alcalde. Han canviat moltes coses. Angel Ros ha treballat un model de fer d'alcalde diferent. Però encara hi ha tics del Siuranisme a la Paeria. El repte de Ros es fer una llista electoral atractiva. Al altre costat de la balança hi ha Isidre Gavín. Convergència repeteix candidat. Els quatre anys al front de la Diputació li han servit per donar-se a conèixer. No sé a quin preu. Potser surt massa als mitjans. Una qualitat de la que tampoc Ros es queda curt. Però el candidat de CiU, té un problema. A dos mesos de les eleccions, encara no sabem que vol per la ciutat. No es el Doctor No, que diuen els joves del PSC, pero si es el doctor incognita. Hi ha més convidats a la festa però els deixo per un altre dia.

La tercera via

Un tercer nom ha entrat en les travesses per substituir al bisbe Ciuraneta. Es tracta del actual bisbe de Solsona, Jaume Traserra. Però no seria només un relleu. Sembla que el Vaticà té sobre la taula la possible fusió de les diòcesis de Lleida i Solsona, segons publica avui el diari SEGRE. Trasera podria ser administrador apostòlic de Lleida durant uns dos anys. Desprès ell o potser una segona persona es faria càrrec del nou bisbat, que tindria la seva seu catedralícia a Lleida. Es a dir Solsona perdria el bisbat, encara que potser es conservaria el nom amb una denominació doble: bisbat de Lleida-Solsona. Ciuraneta ja havia plantejat en alguna entrevista la necessitat de refer els límits diocesans. Lleida es una de les diòcesis més petites de Catalunya, després de la segregació de les parròquies de la Franja de Ponent al 1995. De fet la unió de les dues diòcesi, Lleida 140.000 habitants i Solsona 119.000, no arribaria ni a la meitat dels darrers bisbats creats a Catalunya. El bisbat de Sant Feliu té 900.000 habitants i el de Terrassa, 1.250.000 fidels. Però només és una opció sobre la taula.