Els jutges poden fer vaga i han de fer vaga.

Els jutges volen fer vaga. I tenen tota la raó del món. No és una vaga corporativista. Els jutges fan vaga perquè la seva paciència s’ha acabat. I ningú vol ser el pròxim jutge Tirado (el que va deixar lliure a Santiago del Valle pressumpte assassí de la nena Mari Luz de Huelva). Tenen tantes raons objectives que hauria de fer un missal. Encara que no ho pugui semblar tenen sous baixos (cobra molt més qualsevol assessor d’un Departament de la Generalitat). Hi ha molts jutges substituts, (a Lleida el 30% dels jutges no tenen la plaça fixa). Per un mateix jutjat poden passar tres o quatre jutges cada any, degut a la falta de jutges titulars. La conseqüència és que els assumptes complicats es queden a l’armari. I la decisió d’un jutge pot ser rectificada pel seu successor. A més, celebrar un judici tres o quatre anys després dels fets desvirtua tots els drets constitucionals de l’acusat i de la víctima. Els jutjats tenen estructures del segle XIX. Es comuniquen entre ells per correu ordinari. El correu electrònic és “ciència ficció” en paraules d’un jutge lleidatà. I els funcionaris? Els sindicats diuen que falta gent. Un magistrat de Lleida em reconeixia que per buscar gent van a les llistes de l’INEM. No cal tenir cap coneixement sobre dret. Fa cinc anys que el Ministerio de Justicia va obrir convocatòria de places de funcionaris. El problema és que, ningú sap perquè, però el concurs no s’ha resolt. I ja en el terreny de l’anècdota. L’altre dia un jutge de Lleida m’explicava que s’han de pagar les togues. Sí, són els únics funcionaris que s’han de pagar el vestuari que per llei han de portar (poden ser multats si no van com marca la llei). És evident que la vaga de la magistratura provoca dubtes. Com es fan els serveis mínims? Quin tribunal decideix si poden fer vaga i com la fan? Un poder de l’estat pot deixar de treballar? Però fa anys tambè hi havia dubtes de com farien vaga els estudiants o altres sectors que no estàn regulats per llei. De fet, el problema es que no tenim llei de vaga. Per ampliar el tema amb més coneixement de causa es recomana l’últim post del blog de l’Eduard Ibáñez.