A vostè què l'importa

He esperat uns dies per parlar sobre el nostre bisbe (els problemes tecnològics han ajudat força). Per Lleida ja diuen que millor anomenar-lo administrador apostòlic perquè hi ha qui no se'l considera el seu bisbe. La seva discreta visita a Roma ha acabat de trencar les sospites. Salinas no és Ciuraneta. A Lleida tothom sospita que Roma ha engegat la maquinaria perquè les obres tornin a Barbastre on no està clar que hagin estat mai. Lleida va rebre a Salinas amb els seus bons propòsits. "No faré res que perjudiqui la diòcesis". "Esperaré la arribada del nou bisbe". Doncs, per ara no anem bé. Salinas ha trencat amb l'equip de juristes que portava el cas davant del Tribunal de la Rota. I els ha acusat públicament (en roda de premsa) de trencar el secret professional. Amb la premsa tampoc ha estat gaire hàbil. "A vostè què l'importa" va respondre a un perodista que li va preguntar què havia anat a fer a Roma. No anem bé. A Ciuraneta ja l'enyorem.

Tenim bisbe?

No tenim bisbe. Aquesta Setmana Santa el nostre administrador apostòlic ha practicat això de la ubiqüitat. Ja el dia del Pregó de Setmana Santa ( un magnífic pregó que va fer l'expresident Pujol) Salinas va marxar abans de temps perquè tenia fins a tres actes durant el matí i per la tarda havia de ser a Tortosa. Salinas no ha pogut anar a cap de les dues processons de Setmana Santa de Lleida. De fet, la processó de la confraria dels Dolors del diumenge de Rams va ser quasi laica. Cap representació del bisbat. Ni el vicari ni el administrador apostòlic. Potser va ser un problema d'agenda, però cal vetllar per aquests detalls. El divendres Sant, si hi va ser a la processó de la Sang, el vicari general. Això si com aquest any toquen eleccions si hi van ser tots els polítics. Vull dir els que no són laicistes per convicció.

Miracle a la processó

La nostra societat necessita herois. Històries de superació amb un punt de dramatisme. El diumenge durant la processó dels Dolors a Lleida vam viure una d'aquelles més pròpia del cinema. Just en el moment en que el pas de la Somereta o fugida de la sagrada família a Egipte, passava pel carrer Lluís Companys va començar un incendi a un pis on havia una dona amb els seus dos fills. Un munt de penitents que formaven part de la processó van trencar l'ordre de la mateixa, per rescatar la dona. La imatge és impressionat. Tres nois van arribar al pis trencant la porta i travessant el foc. D'altres van intentar escalar fins al segon pis per la façana. Una dotzena de penitents van intentar pujar com van poder. Finalment tot va quedar en un ensurt. Però la mare dels nens, la Núria, no oblidarà mai aquell Diumenge de Rams quan un munt de penitents la van salvar d'una tragèdia.

Diàleg Interreligiós

Avui he gaudit de la feina. He anat a la primera reunió de la Xarxa Internacional sobre Religions i Mediació en Zones Urbanes que s'ha fet a Lleida, amb el suport de UNESCO Catalunya, Caixa Catalunya i la Regidoria de Drets Civils de la Paeria. He anat a treballar. És dir tens un quart d'hora per intentar parlar amb els experts que hi participen i fer-te una idea de que han parlat. Aquest quart d'hora és quan els participants prenen el cafè, no tots tenen massa ganes de parlar. Però avui he tingut sort. He parlat amb el teòleg i expert en diàleg interreligiós, Francesc Torredeflot. La seva conversa és sempre un plaer. No busca donar-te un titular, simplement t'explica coses. Desprès de que jo li fes una pregunta un negatiu sobre la relació entre violència i diàleg interreligiós, ha aconseguit donar-li la volta. "Hem de pensar en el diàleg entre confessions com una oportunitat de créixer com a societat", diu. Per acabar ha parlat de laïcisme i laïcitat. Sense necessitat de fer-te una lliçó magistral Torredeflot diu que no és pot apartar la religió de l'esfera pública. En definitiva, que m'ha agradat tant que volia explicar-ho.

Germans i veïns

De què van parlar? El bisbe administrador apostòlic de la diòcesi de Lleida, Xavier Salinas i el bisbe de Barbastro-Monzón, Alfonso Milián, van dinar plegats ahir al monestir de Villanueva de Sigena. Curiós el lloc de la trobada. Un monestir preciós a prop de Barbastro que té les seves obres d'art disperses entre Lleida i el MNAC. Oficialment no van parlar de res. Segons nota del bisbat, "van aprofitar l'avinentesa per intercanviar impressions sobre temes d'interès comú per les dues diòcesis germanes i veïnes". Veïns potser, però últimament no hem estat massa bons germans. El bisbe de Barbastro, Alfonso Milián, celebrava ahir el 45 aniversari de la seva ordenació sacerdotal. Esperem que no demanés com a regal 113 obres d'art....

Bisbe per votació popular

El primer acte de l'administrador apostòlic, Xavier Salinas ha esdevingut un intent de democràcia eclesial. El col·lectiu església plural ha repartit butlletes on els feligresos podien opinar sobre com ha de ser el seu nou bisbe. La catedral (Seu Nova), estava plena. Salinas ha fet una homilia de manual. "No sé quant temps estaré entre vosaltres", ha dit.L'agència Efe repescava ahir el comunicat on Església Plural criticava a Salinas (crec que els de Efe han fet els deures tard perquè feia dies del comunicat de Església Plural). Salinas en totes les seves primeres intervencions no ha fet res més tranquil·litzar els fidels. No farà res. Prepararà el camí pel nou bisbe. Un catàleg de bones intencions. Sembla un home prudent, però crec que el seu paper no li permet un altra possibilitat. És un bisbe amb data de caducitat. I ell no para de repetir-ho. A l'estiu tindrem nou bisbe. La llista de candidats continua sent la mateixa. Però seria interessant saber els resultats de l'enquesta de Església Plural.

Una capella al túnel

Avui al diari he trobat una cosa m'ha sorprès. El nou túnel de Vielha tindrà una capella. Espero que no sigui per pregar que túnel no caigui. La formalitat ha obligat a que el sigui el Ministerio de Fomento qui autoritzi la construcció de la capellà. També espero que això no retardi les obres. Diuen que ha estat una petició dels obrers que han treballat en el túnel durant els darrers anys. La majoria són de l'Est, romanesos i búlgars. Lleida comença ha tenir una comunitat romanesa important. (8.000 segons el darrer cens). Des de fa anys la parròquia del Carme fa una missa mensual en aquest idioma. Els romanesos que han passat molts anys sense poder viure la religió com un acte públic tenen una forma menys poruga de viure la fe que nosaltres. Potser hauríem d'aprendre alguna cosa. I per cert, tornant al túnel, a quina advocació es dedica una capella a un túnel?