Diàleg Interreligiós

Avui he gaudit de la feina. He anat a la primera reunió de la Xarxa Internacional sobre Religions i Mediació en Zones Urbanes que s'ha fet a Lleida, amb el suport de UNESCO Catalunya, Caixa Catalunya i la Regidoria de Drets Civils de la Paeria. He anat a treballar. És dir tens un quart d'hora per intentar parlar amb els experts que hi participen i fer-te una idea de que han parlat. Aquest quart d'hora és quan els participants prenen el cafè, no tots tenen massa ganes de parlar. Però avui he tingut sort. He parlat amb el teòleg i expert en diàleg interreligiós, Francesc Torredeflot. La seva conversa és sempre un plaer. No busca donar-te un titular, simplement t'explica coses. Desprès de que jo li fes una pregunta un negatiu sobre la relació entre violència i diàleg interreligiós, ha aconseguit donar-li la volta. "Hem de pensar en el diàleg entre confessions com una oportunitat de créixer com a societat", diu. Per acabar ha parlat de laïcisme i laïcitat. Sense necessitat de fer-te una lliçó magistral Torredeflot diu que no és pot apartar la religió de l'esfera pública. En definitiva, que m'ha agradat tant que volia explicar-ho.

Germans i veïns

De què van parlar? El bisbe administrador apostòlic de la diòcesi de Lleida, Xavier Salinas i el bisbe de Barbastro-Monzón, Alfonso Milián, van dinar plegats ahir al monestir de Villanueva de Sigena. Curiós el lloc de la trobada. Un monestir preciós a prop de Barbastro que té les seves obres d'art disperses entre Lleida i el MNAC. Oficialment no van parlar de res. Segons nota del bisbat, "van aprofitar l'avinentesa per intercanviar impressions sobre temes d'interès comú per les dues diòcesis germanes i veïnes". Veïns potser, però últimament no hem estat massa bons germans. El bisbe de Barbastro, Alfonso Milián, celebrava ahir el 45 aniversari de la seva ordenació sacerdotal. Esperem que no demanés com a regal 113 obres d'art....

Bisbe per votació popular

El primer acte de l'administrador apostòlic, Xavier Salinas ha esdevingut un intent de democràcia eclesial. El col·lectiu església plural ha repartit butlletes on els feligresos podien opinar sobre com ha de ser el seu nou bisbe. La catedral (Seu Nova), estava plena. Salinas ha fet una homilia de manual. "No sé quant temps estaré entre vosaltres", ha dit.L'agència Efe repescava ahir el comunicat on Església Plural criticava a Salinas (crec que els de Efe han fet els deures tard perquè feia dies del comunicat de Església Plural). Salinas en totes les seves primeres intervencions no ha fet res més tranquil·litzar els fidels. No farà res. Prepararà el camí pel nou bisbe. Un catàleg de bones intencions. Sembla un home prudent, però crec que el seu paper no li permet un altra possibilitat. És un bisbe amb data de caducitat. I ell no para de repetir-ho. A l'estiu tindrem nou bisbe. La llista de candidats continua sent la mateixa. Però seria interessant saber els resultats de l'enquesta de Església Plural.

Una capella al túnel

Avui al diari he trobat una cosa m'ha sorprès. El nou túnel de Vielha tindrà una capella. Espero que no sigui per pregar que túnel no caigui. La formalitat ha obligat a que el sigui el Ministerio de Fomento qui autoritzi la construcció de la capellà. També espero que això no retardi les obres. Diuen que ha estat una petició dels obrers que han treballat en el túnel durant els darrers anys. La majoria són de l'Est, romanesos i búlgars. Lleida comença ha tenir una comunitat romanesa important. (8.000 segons el darrer cens). Des de fa anys la parròquia del Carme fa una missa mensual en aquest idioma. Els romanesos que han passat molts anys sense poder viure la religió com un acte públic tenen una forma menys poruga de viure la fe que nosaltres. Potser hauríem d'aprendre alguna cosa. I per cert, tornant al túnel, a quina advocació es dedica una capella a un túnel?

Una polèmica esteril

Tenim una nova polèmica per omplir planes de diaris uns quants dies. Convergència i Unió ha denunciat que la Paeria va pagar amb diners públics un llibre amb escenes eròtiques inspirades en la bíblia. De les poques imatges que he vist sols puc dir que el llibre és lleig. Però lleig en el sentit estètic. CiU ja ha trobat una veta per atacar el regidor de cultura, Xàvier Sàez. Per cert, Sàez està molt enfadat. (Al seu bloc ho explica) La polèmica arriba dos anys desprès de la publicació del llibre. Dos anys. Ara algú ha vist l'embolic organitzat a Extremadura i ha decidit que podia treure profit polític si trobava a Lleida un cas semblant. El bisbat de Lleida ha reconegut que fa dos anys van rebre alguna protesta pel llibre. Un llibre que es podien haver estalviat, però potser també la polèmica es evitable. Potser podien discutir la política cultural que mereix la ciutat. A més, es curiós CiU faci públic el comunicat a la premsa el mateix dia que Xavier Sàez presenta una magnifica exposició sobre el pianista lleidatà Ricard Vinyes i que l'alcalde Àngel Ros presenta un llibre autobiogràfic. És la lluita per la quota de pantalla.Per cert, que consti que el llibre és prescindible.

Adéu Ciuraneta

Hem dit adéu al bisbe Ciuraneta. Per motius laborals no he pogut anar a l'Eucaristia. Em quedo amb dos records del nostre bisbe durant els últims sets anys. Li he fet dos entrevistes. Amb qüestionari enviat, amb antelació i tancat. És a dir sense possibilitat d'afegir més preguntes sobre la marxa. Crec recordar que a les dues el titular va ser sobre el litigi de les obres d'art de la Franja. També recordo una reacció que em va sorprendre. Vaig anar amb un fotògraf al bisbat i ell, que no s'esperava que li tocaria sessió fotogràfica, va demanar un moment per canviar-se el jersei. Al cap d'una estona va aparèixer amb un altre de més elegant. No sabia jo que els bisbes fossin presumits. L'altra mostra el tarannà del nostre ja bisbe emèrit. No fa ni un any un grup de joves (o potser ja no tant joves) de la diòcesis va anar a explicar-li com veien ells això de l'Església. Va ser una conversa sincera. Els joves desprès d'una revisió de vida van veure la necessitat de fer-li veure al senyor bisbe el llistat de greuges que tenien contra la jerarquia eclesial. La reunió va ser afable, però dura. Els joves van qüestionar les posicions de l'església sobre temes delicats (moral sexual, política, la COPE, etc..). Ciuraneta ho va entomar a calma i sobretot va escoltar. I pensar que quan va arribar vam creure que ens havia tocat un bisbe gris i sense carisma.

La setmana de Salinas

L'Agència Catalana de Noticies (ACN) recull unes dures crítiques del col.lectiu Església Plural al bisbe Salinas. Església Plural afirma que Salinas es "un dels que habitualment manté una sensibilitat més espanyolista, i que segons informacions, s'ha manifestat contrari al pols que el bisbe Ciuraneta ha mantingut amb el Vaticà". El bisbat de Tortosa han negat que Salinas s'hagi pronunciat sobre el litigi i insisteixen que no pot prendre, cap decisió respecte al litigi com a administrador apostòlic de la diòcesi de Lleida, ja que això correspondrà al nou bisbe. Salinas no ha tingut ni una setmana de gràcia. A més, Església Plural afegeix que les "seves afinitats amb el cardenal Carles no ens permeten respirar tranquils". No ho tindrà pas fàcil Salinas. Però com a mínim la possible decisió del Tribunal de la Rota d'acceptar el recurs de Lleida sembla donar oxigen ( i uns mesos), per l'arribada d'un nou bisbe.

P.D. Es impossible saber si el Tribunal de la Rota ha acceptat el recurs. La diòcesis de Lleida sols sap tècnicament que li han demanat una provisió de fons que fa entendre que el recurs tindrà llarg recorregut.

Jon Sobrino

He trobat a casa un llibre del Jon Sobrino. La veritat es que no l'he llegit. Crec que me'l va regalar la meva dona quan festejaven. Al diari El Pais sortien l'altre dia la llista dels darrers sancionats pel Vaticà. M'ha sorprès trobar a la llista Anthony de Mello, una de les meves lectura d'adolescència, que també està a la meva llibreria. No sé si em preocupa o ja m'està bé tenir llibres que potser fa cinc segles s'haurien considerat prohibits. Recomano la carta que Sobrino ha enviat al seu superior Peter Hans Kolvenbach. A part, de la tendresa i la calma que desprèn, molt allunyat de postures radicals, es interessant les consideracions pràctiques que fa de les conseqüències de la seva sanció. Al text demana disculpes als seus companys d'universitat perquè no podrà continuar les seves classes. Entre les persones que cita s'hi troba el pare Rafael de Sivatte, que ens visita per Lleida molt sovint, concretament a la Parròquia de Sant Ignasi de Loiola. Desprès de dies de rumors el Vaticà ha fet pública avui la decisió amb un aclariment.

Les llibreries ja buscaven aquest matí les obres sancionades. "Jesucristo liberador. Lectura histórico-teológica de Jesús de Nazaret (Madrid, 1991) y La Fe en Jesucristo. Ensayo desde las víctimas (San Salvador, 1999).Cristianisme i Justícia en una nota de premsa, crec que molt encertada, ens recordava el llistat de teòlegs que després de rebre el primer advertiment (Una targeta groga), van esdevenir claus per entendre la teologia actual. Però la sanció a Sobrino s'acumula a les rebudes per Leonardo Boff i altres mestres de la teologia del alliberament. De fet, crec que és la primera durant el mandat de Benet XVI. Esperem que no marqui la línia a seguir.

Un bisbe amb molta feina

El nostre administrador apostòlic va boig. En el bon sentit de la paraula. El dia 8, el de la seva presentació, va assistir a quatre actes. Ja semblava un polític en campanya electoral. A la web del bisbat veiem Salinas després de la professió de fe; signant la pressa de possessió; amb els membres del Col.legi de Consultors; a la roda de premsa amb els periodistes de Lleida i després en la seva primera visita a la Acadèmia Mariana. Al dia següent va tindre la reunió amb el Consorci del Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal. Per cert, un museu que té data per la seva inauguració. El 30 de novembre. I després de tanta activitat cap a Tortosa. Mossèn Ezquerra s'encarregarà de tenir el bisbat ordenadet.

Sense novetat

La primera noticia del nou administrador apostòlic és que no hi ha noticia. El bisbe Salinas ha decidir nomenar al fins ara vicari, Joan Ramon Ezquerra, delegat General diocesà i moderador de la Cúria. Només canvia el nom del càrrec perquè senzillament es tracta de fer lo mateix amb un nom diferent. Salinas ha confirmat a tots els membres de la cúria diocesana en les seves facultats. Les primeres decisions semblen confirmar les seves paraules de no fer cap canvi important mentre duri el seu interinitat. Per cert, corro el risc de torna a ficar la pota, però diuen els experts que un jove sacerdot de Barcelona guanya posicions com a nou bisbe de Lleida. Es tractaria d'una persona de l'àmbit acadèmic que ronda els quaranta. Mentre, un col·lectiu d'entitats preparen un homenatge públic al bisbe Ciuraneta. Han demanat que li donin la medalla d'honor de la ciutat i la creu de Sant Jordi. Permeteu-me la broma, però amb aquest ritme el següent pas es iniciar el procés de beatificació.

En tiempo de mudanza....

Xavier Salinas ha dit davant dels periodistes que no decidirà res important durant el seu temps d'administrador apostòlic. Si ho cumpleix serà un bon administrador apostòlic, per cert quina paraula més rara. Tothom li demana que sigui com Ciuraneta. Fins i tot CiU, que en paraules de la diputada Carme Vidal, ja l'havia criticat, abans de fer la seva primera declaració oficial. Vidal no sapigut calcular bé i la velocitat en fer una declaració massa crítica li ha jugat una mala pasada.

P.D. Gran feina de la web del bisbat que a última hora del matí ja disposava de la biografia de Salinas i totes les dades tècniques sobre el periode d'administrador apostòlic.

No ha agradat

M'ha sortit un titular sensacionalista. No és que no hagi agradat el nomenament del bisbe de Tortosa, Xavier Salinas, com administració apostòlic de Lleida, Però no ha fet gaire gràcia que els aragonesos ho hagin sabut abans. El Heraldo de Aragón publica avui, el que la resta del mortals hem conegut unes hores més tard. De fet el nomenament del Vaticà té data d'avui, 8 de març. A Lleida hi ha qui torna a veure el poder de l'Opus/Barbastro a la Santa Seu. A més, el Heraldo es permet el luxe de dir que Salinas és un bisbe obedient al Vaticà. És a dir, que els farà cas i els retornarà les obres de les parròquies de la Franja. Salinas ha dit que serà continuista. Esperem que ho sigui i que deixi el tema en mans dels bons professionals del dret eclesiàstic que Ciuraneta va buscar per desfer els errors del passat. Però que farà el administrador apostòlic si arribats a la última instància vaticana diu que les obres s'han de tornar?

P.D. Per cert no l'he encertat gens en les travesses per succeir a Ciuraneta. Mea culpa.

Una campanya massa llarga

A tres mesos de les eleccions municipals sembla que estem en campanya fa molt temps. Aquest bloc no he parlat de política municipal però ara tinc ganes de dir la meva. Són les primeres eleccions sens Siurana. Potser ens sembla mentida, però fa quatre anys era el alcalde. Han canviat moltes coses. Àngel Ros ha treballat un model de fer d'alcalde diferent. Però encara hi ha tics del Siuranisme a la Paeria. El repte de Ros es fer una llista electoral atractiva. Al altre costat de la balança hi ha Isidre Gavín. Convergència repeteix candidat. Els quatre anys al front de la Diputació li han servit per donar-se a conèixer. No sé a quin preu. Potser surt massa als mitjans. Una qualitat de la que tampoc Ros es queda curt. Però el candidat de CiU, té un problema. A dos mesos de les eleccions, encara no sabem que vol per la ciutat. No es el Doctor No, que diuen els joves del PSC, però si es el doctor incògnita. Hi ha més convidats a la festa però els deixo per un altre dia. A tres mesos de les eleccions municipals sembla que estem en campanya fa molt temps. Aquest blog no he parlat de política municipal però ara tinc ganes de dir la meva. Són les primeres eleccions sens Siurana. Potser ens sembla mentida, pero fa quatre anys era el alcalde. Han canviat moltes coses. Angel Ros ha treballat un model de fer d'alcalde diferent. Però encara hi ha tics del Siuranisme a la Paeria. El repte de Ros es fer una llista electoral atractiva. Al altre costat de la balança hi ha Isidre Gavín. Convergència repeteix candidat. Els quatre anys al front de la Diputació li han servit per donar-se a conèixer. No sé a quin preu. Potser surt massa als mitjans. Una qualitat de la que tampoc Ros es queda curt. Però el candidat de CiU, té un problema. A dos mesos de les eleccions, encara no sabem que vol per la ciutat. No es el Doctor No, que diuen els joves del PSC, pero si es el doctor incognita. Hi ha més convidats a la festa però els deixo per un altre dia.

La tercera via

Un tercer nom ha entrat en les travesses per substituir al bisbe Ciuraneta. Es tracta del actual bisbe de Solsona, Jaume Traserra. Però no seria només un relleu. Sembla que el Vaticà té sobre la taula la possible fusió de les diòcesis de Lleida i Solsona, segons publica avui el diari SEGRE. Trasera podria ser administrador apostòlic de Lleida durant uns dos anys. Desprès ell o potser una segona persona es faria càrrec del nou bisbat, que tindria la seva seu catedralícia a Lleida. Es a dir Solsona perdria el bisbat, encara que potser es conservaria el nom amb una denominació doble: bisbat de Lleida-Solsona. Ciuraneta ja havia plantejat en alguna entrevista la necessitat de refer els límits diocesans. Lleida es una de les diòcesis més petites de Catalunya, després de la segregació de les parròquies de la Franja de Ponent al 1995. De fet la unió de les dues diòcesi, Lleida 140.000 habitants i Solsona 119.000, no arribaria ni a la meitat dels darrers bisbats creats a Catalunya. El bisbat de Sant Feliu té 900.000 habitants i el de Terrassa, 1.250.000 fidels. Però només és una opció sobre la taula.