Tenim museu

Tenim museu. Hem trigat 20 anys però tenim museu. Li han ficat Museu de Lleida perquè allò de Museu Comarcal i Diocesà de Lleida potser no era gaire comercial. És un museu per compartir ha dit el conseller de Cultura. Ho traduiré: podem deixar obres al bisbat de Barbastre-Montsó però que consti que la propietat és nostra i la unitat del museu no és pot trencar. L'anunci que la Paeria ha publicat avui als diaris és evident: El Museu de Tots. El museu té un fons artístic de 10.000 obres d'art, és a dir les obres que reclama l'Aragó representen un 1%. Lleida tindrà per primera vegada un espai per la cultura el centre de la ciutat, al costat de l'església de Sant Llorenç i de la Biblioteca Pública. L'exposició recull obres des de l'edat de bronze fins a l'edat moderna. Moltes obres recullen l'essència del fundador del Museu, el bisbe Josep Messeguer. Per exemple el joc d'escacs d'Àger, 19 peces de cristall tallat procedents de l'excol·legiata d'Àger, originaries d'Egipte del segle X. Van ser trobades al 1887. Cinc anys desprès van ser salvades el Museu Diocesà que va evitar la seva venda. Com va passar amb moltes obres que són a Lleida gràcies al bisbe Messeguer. Ara tocar visitar el museu i disfrutar d'ell. I obligar-nos una miqueta del litigi amb Barbastre on potser els arbres no ens han deixat veure el bosc.( Aquesta frase no és meva, surt a l'especial sobre el museu que va fer ahir el Diari Segre).
Per cert, l'inauguració del Museu va reunir als tres bisbes de Lleida. M'explico: els emérits Malla i Ciuraneta i l'administrador apostólic Salinas. No tots han tingut encerts en la gestió del museu. Del nou bisbe, encara silenci.

Nervis al bisbat

Al bisbat hi ha nervis. És viu una sensació de tensa espera. La gent esperava tenir nou bisbe abans de Nadal. Avui el mossèn Jaume Montaña, el històric responsable de comunicació del bisbat, escriu als diaris un article d'opinió on expressa amb molta cautela el seu neguit. Montaña confia en el Vaticà (Potser a Lleida ja estem una mica escaldats dels senyors de Roma). El seu article no dóna moltes claus però si serveix per confirmar amb veu serena però ferma que el neguit per retard és evident. Fonts solvents, com deien els periodistes antics, diuen que la llista de candidats és llarga. Però sembla que no hi ha sorpreses i els candidats són previsibles. Potser el nom ja està decidit i ara s'està cuinant el calendari. Un altra veu solvent de l'Església lleidatana diu que fins al febrer no tindrem bisbe encara que el nomenament podria ser uns mesos abans.

Els sacerdots tenen un sou indigne

Els sacerdots tenen un sou indigne. La frase no és meva, encara no sóc tant irreverent. Ho ha dit avui a Lleida, el vicesecretari per Assumptes Econòmics de la Conferencia Episcopal Espanyola, Fernando Giménez Barriocanal. Giménez ha donat una lliçó de economia domèstica de l'Església. En una roda de premsa bastant concorreguda el senyor que portar el calers dels bisbes espanyols ens ha venut les excel·lències de l'acord de finançament entre l'Església catòlica i l'Estat. Segons les seves paraules: "ara ja som majors d'edat". L'Església només rebrà allò que els cristians decidim perquè s'ha eliminat la partida extra que rebia per part de l'Estat. "I si ningú marca la casella de la Renta, doncs no rebrem res", ha dit Giménez. El nostre economista ha reconegut que Catalunya es troba a la cua en el percentatge de contribuents que marquen la casella de l'Església. A Lleida estem al 31%, però Barcelona arriba justet al 20%, el index més baix d'Espanya. Per augmentar aquest index la solució és "partirnos la pana". La frase textual i sense traduir té encara més força. Giménez Barriocanal ha admès que per primera vegada l'Església ha d'explicar el que fa. Per això des de la setmana passada hi ha anuncis a la televisió i durant els propers mesos els bisbes espanyols faran la campanya mediàtica més important que han fet l'Església catòlica a les últimes dècades. Una última perla per acabar. El senyor Giménez ens ha explicat mentre preníem un cafè (ofert pel bisbat) que moltes coses canviaran ara a l'Església. Els productes eclesials hauran de pagar IVA. És a dir les casulles, les sagrades formes i els copons sortiran molt més cars a les parròquies.

P.D. Una roda de premsa ben organitzada pel bisbat. Desprès de la roda mentre preníem el cafè li he preguntat a mossèn Joan Pujol, responsable de la delegació de Joventut si havíem fet preguntes irreverents i m'ha dit que no.

Oració pel nou bisbe

El bisbe Salinas ha demanat als fidels que preguin perque aviat tinguem un nou bisbe. No sabem si està fart de la diòcesis o del litigi de les obres d'art o dels lleidatans o potser de tot plegat. Potser si preguntem als lleidatans tampoc estan gaire contents amb l'administrador apostòlic. Encara que amb la tàctica del silenci ha conseguit com a mínim no sortir tant als diaris. Ni per bé ni per malament. Per cert cap entrevista als diaris en aquests mesos. Semblava que desprès del nombrament com cardenal de Lluís Martínez Sistach tocaria pendre una decisió sobre Lleida. Esperem que no triguin gaire. El llistat de candidats per Lleida es llarg però sembla que cap nom clar. Prometo fer un post amb les característiques que crec, molt humilment, ha de tenir el nou bisbe. A Valencia, ja diuen que Salinas podría sustituir al recent estrenat cardenat Agustí García-Gasco.

Tallers de premsa per bisbes

L'altre dia un jutge m'explicava que a l'escola de judicial de Barcelona fan tallers per que els nous jutges aprenguin a tractar amb la premsa. La practica consisteix en descobrir les diferències entre com surten les informacions si l'aspirant a jutge rep i informa directament al periodista sobre un assumpte o si aquest s'ha de buscar la vida per altres llocs. De seguida vaig pensar en els nostres bisbes. No demano que els periodistes parlem a bisbes cada dia, però potser una relació més fluida, millorar els equips de premsa dels bisbats i profesionalitzar algunes figures ( el voluntarisme està molt bé, però potser ara necessitem altres sistemes). Fa anys que en sento a parlar d'aquests canvis i la veritat es que cada vegada hi confio menys. L'altre dia la brillant periodista Míriam Diez va fer de mantenidora del Certamen Marià de Lleida. (En honor a la patrona de Lleida, la verge Blanca de l'Acadèmia). Al costat del'admistrador apostòlic de Lleida, Xavier Salinas i del bisbe de Urgell, Joan Enric-Vives va parlar dels problemes de l'esglèsia amb els mitjans de comunicació. Potser van entendre una mica més com funciona això.

A vostè què l'importa

He esperat uns dies per parlar sobre el nostre bisbe (els problemes tecnològics han ajudat força). Per Lleida ja diuen que millor anomenar-lo administrador apostòlic perquè hi ha qui no se'l considera el seu bisbe. La seva discreta visita a Roma ha acabat de trencar les sospites. Salinas no és Ciuraneta. A Lleida tothom sospita que Roma ha engegat la maquinaria perquè les obres tornin a Barbastre on no està clar que hagin estat mai. Lleida va rebre a Salinas amb els seus bons propòsits. "No faré res que perjudiqui la diòcesis". "Esperaré la arribada del nou bisbe". Doncs, per ara no anem bé. Salinas ha trencat amb l'equip de juristes que portava el cas davant del Tribunal de la Rota. I els ha acusat públicament (en roda de premsa) de trencar el secret professional. Amb la premsa tampoc ha estat gaire hàbil. "A vostè què l'importa" va respondre a un perodista que li va preguntar què havia anat a fer a Roma. No anem bé. A Ciuraneta ja l'enyorem.

Tenim bisbe?

No tenim bisbe. Aquesta Setmana Santa el nostre administrador apostòlic ha practicat això de la ubiqüitat. Ja el dia del Pregó de Setmana Santa ( un magnífic pregó que va fer l'expresident Pujol) Salinas va marxar abans de temps perquè tenia fins a tres actes durant el matí i per la tarda havia de ser a Tortosa. Salinas no ha pogut anar a cap de les dues processons de Setmana Santa de Lleida. De fet, la processó de la confraria dels Dolors del diumenge de Rams va ser quasi laica. Cap representació del bisbat. Ni el vicari ni el administrador apostòlic. Potser va ser un problema d'agenda, però cal vetllar per aquests detalls. El divendres Sant, si hi va ser a la processó de la Sang, el vicari general. Això si com aquest any toquen eleccions si hi van ser tots els polítics. Vull dir els que no són laicistes per convicció.

Miracle a la processó

La nostra societat necessita herois. Històries de superació amb un punt de dramatisme. El diumenge durant la processó dels Dolors a Lleida vam viure una d'aquelles més pròpia del cinema. Just en el moment en que el pas de la Somereta o fugida de la sagrada família a Egipte, passava pel carrer Lluís Companys va començar un incendi a un pis on havia una dona amb els seus dos fills. Un munt de penitents que formaven part de la processó van trencar l'ordre de la mateixa, per rescatar la dona. La imatge és impressionat. Tres nois van arribar al pis trencant la porta i travessant el foc. D'altres van intentar escalar fins al segon pis per la façana. Una dotzena de penitents van intentar pujar com van poder. Finalment tot va quedar en un ensurt. Però la mare dels nens, la Núria, no oblidarà mai aquell Diumenge de Rams quan un munt de penitents la van salvar d'una tragèdia.

Diàleg Interreligiós

Avui he gaudit de la feina. He anat a la primera reunió de la Xarxa Internacional sobre Religions i Mediació en Zones Urbanes que s'ha fet a Lleida, amb el suport de UNESCO Catalunya, Caixa Catalunya i la Regidoria de Drets Civils de la Paeria. He anat a treballar. És dir tens un quart d'hora per intentar parlar amb els experts que hi participen i fer-te una idea de que han parlat. Aquest quart d'hora és quan els participants prenen el cafè, no tots tenen massa ganes de parlar. Però avui he tingut sort. He parlat amb el teòleg i expert en diàleg interreligiós, Francesc Torredeflot. La seva conversa és sempre un plaer. No busca donar-te un titular, simplement t'explica coses. Desprès de que jo li fes una pregunta un negatiu sobre la relació entre violència i diàleg interreligiós, ha aconseguit donar-li la volta. "Hem de pensar en el diàleg entre confessions com una oportunitat de créixer com a societat", diu. Per acabar ha parlat de laïcisme i laïcitat. Sense necessitat de fer-te una lliçó magistral Torredeflot diu que no és pot apartar la religió de l'esfera pública. En definitiva, que m'ha agradat tant que volia explicar-ho.

Germans i veïns

De què van parlar? El bisbe administrador apostòlic de la diòcesi de Lleida, Xavier Salinas i el bisbe de Barbastro-Monzón, Alfonso Milián, van dinar plegats ahir al monestir de Villanueva de Sigena. Curiós el lloc de la trobada. Un monestir preciós a prop de Barbastro que té les seves obres d'art disperses entre Lleida i el MNAC. Oficialment no van parlar de res. Segons nota del bisbat, "van aprofitar l'avinentesa per intercanviar impressions sobre temes d'interès comú per les dues diòcesis germanes i veïnes". Veïns potser, però últimament no hem estat massa bons germans. El bisbe de Barbastro, Alfonso Milián, celebrava ahir el 45 aniversari de la seva ordenació sacerdotal. Esperem que no demanés com a regal 113 obres d'art....

Bisbe per votació popular

El primer acte de l'administrador apostòlic, Xavier Salinas ha esdevingut un intent de democràcia eclesial. El col·lectiu església plural ha repartit butlletes on els feligresos podien opinar sobre com ha de ser el seu nou bisbe. La catedral (Seu Nova), estava plena. Salinas ha fet una homilia de manual. "No sé quant temps estaré entre vosaltres", ha dit.L'agència Efe repescava ahir el comunicat on Església Plural criticava a Salinas (crec que els de Efe han fet els deures tard perquè feia dies del comunicat de Església Plural). Salinas en totes les seves primeres intervencions no ha fet res més tranquil·litzar els fidels. No farà res. Prepararà el camí pel nou bisbe. Un catàleg de bones intencions. Sembla un home prudent, però crec que el seu paper no li permet un altra possibilitat. És un bisbe amb data de caducitat. I ell no para de repetir-ho. A l'estiu tindrem nou bisbe. La llista de candidats continua sent la mateixa. Però seria interessant saber els resultats de l'enquesta de Església Plural.

Una capella al túnel

Avui al diari he trobat una cosa m'ha sorprès. El nou túnel de Vielha tindrà una capella. Espero que no sigui per pregar que túnel no caigui. La formalitat ha obligat a que el sigui el Ministerio de Fomento qui autoritzi la construcció de la capellà. També espero que això no retardi les obres. Diuen que ha estat una petició dels obrers que han treballat en el túnel durant els darrers anys. La majoria són de l'Est, romanesos i búlgars. Lleida comença ha tenir una comunitat romanesa important. (8.000 segons el darrer cens). Des de fa anys la parròquia del Carme fa una missa mensual en aquest idioma. Els romanesos que han passat molts anys sense poder viure la religió com un acte públic tenen una forma menys poruga de viure la fe que nosaltres. Potser hauríem d'aprendre alguna cosa. I per cert, tornant al túnel, a quina advocació es dedica una capella a un túnel?

Una polèmica esteril

Tenim una nova polèmica per omplir planes de diaris uns quants dies. Convergència i Unió ha denunciat que la Paeria va pagar amb diners públics un llibre amb escenes eròtiques inspirades en la bíblia. De les poques imatges que he vist sols puc dir que el llibre és lleig. Però lleig en el sentit estètic. CiU ja ha trobat una veta per atacar el regidor de cultura, Xàvier Sàez. Per cert, Sàez està molt enfadat. (Al seu bloc ho explica) La polèmica arriba dos anys desprès de la publicació del llibre. Dos anys. Ara algú ha vist l'embolic organitzat a Extremadura i ha decidit que podia treure profit polític si trobava a Lleida un cas semblant. El bisbat de Lleida ha reconegut que fa dos anys van rebre alguna protesta pel llibre. Un llibre que es podien haver estalviat, però potser també la polèmica es evitable. Potser podien discutir la política cultural que mereix la ciutat. A més, es curiós CiU faci públic el comunicat a la premsa el mateix dia que Xavier Sàez presenta una magnifica exposició sobre el pianista lleidatà Ricard Vinyes i que l'alcalde Àngel Ros presenta un llibre autobiogràfic. És la lluita per la quota de pantalla.Per cert, que consti que el llibre és prescindible.

Adéu Ciuraneta

Hem dit adéu al bisbe Ciuraneta. Per motius laborals no he pogut anar a l'Eucaristia. Em quedo amb dos records del nostre bisbe durant els últims sets anys. Li he fet dos entrevistes. Amb qüestionari enviat, amb antelació i tancat. És a dir sense possibilitat d'afegir més preguntes sobre la marxa. Crec recordar que a les dues el titular va ser sobre el litigi de les obres d'art de la Franja. També recordo una reacció que em va sorprendre. Vaig anar amb un fotògraf al bisbat i ell, que no s'esperava que li tocaria sessió fotogràfica, va demanar un moment per canviar-se el jersei. Al cap d'una estona va aparèixer amb un altre de més elegant. No sabia jo que els bisbes fossin presumits. L'altra mostra el tarannà del nostre ja bisbe emèrit. No fa ni un any un grup de joves (o potser ja no tant joves) de la diòcesis va anar a explicar-li com veien ells això de l'Església. Va ser una conversa sincera. Els joves desprès d'una revisió de vida van veure la necessitat de fer-li veure al senyor bisbe el llistat de greuges que tenien contra la jerarquia eclesial. La reunió va ser afable, però dura. Els joves van qüestionar les posicions de l'església sobre temes delicats (moral sexual, política, la COPE, etc..). Ciuraneta ho va entomar a calma i sobretot va escoltar. I pensar que quan va arribar vam creure que ens havia tocat un bisbe gris i sense carisma.

La setmana de Salinas

L'Agència Catalana de Noticies (ACN) recull unes dures crítiques del col.lectiu Església Plural al bisbe Salinas. Església Plural afirma que Salinas es "un dels que habitualment manté una sensibilitat més espanyolista, i que segons informacions, s'ha manifestat contrari al pols que el bisbe Ciuraneta ha mantingut amb el Vaticà". El bisbat de Tortosa han negat que Salinas s'hagi pronunciat sobre el litigi i insisteixen que no pot prendre, cap decisió respecte al litigi com a administrador apostòlic de la diòcesi de Lleida, ja que això correspondrà al nou bisbe. Salinas no ha tingut ni una setmana de gràcia. A més, Església Plural afegeix que les "seves afinitats amb el cardenal Carles no ens permeten respirar tranquils". No ho tindrà pas fàcil Salinas. Però com a mínim la possible decisió del Tribunal de la Rota d'acceptar el recurs de Lleida sembla donar oxigen ( i uns mesos), per l'arribada d'un nou bisbe.

P.D. Es impossible saber si el Tribunal de la Rota ha acceptat el recurs. La diòcesis de Lleida sols sap tècnicament que li han demanat una provisió de fons que fa entendre que el recurs tindrà llarg recorregut.

Jon Sobrino

He trobat a casa un llibre del Jon Sobrino. La veritat es que no l'he llegit. Crec que me'l va regalar la meva dona quan festejaven. Al diari El Pais sortien l'altre dia la llista dels darrers sancionats pel Vaticà. M'ha sorprès trobar a la llista Anthony de Mello, una de les meves lectura d'adolescència, que també està a la meva llibreria. No sé si em preocupa o ja m'està bé tenir llibres que potser fa cinc segles s'haurien considerat prohibits. Recomano la carta que Sobrino ha enviat al seu superior Peter Hans Kolvenbach. A part, de la tendresa i la calma que desprèn, molt allunyat de postures radicals, es interessant les consideracions pràctiques que fa de les conseqüències de la seva sanció. Al text demana disculpes als seus companys d'universitat perquè no podrà continuar les seves classes. Entre les persones que cita s'hi troba el pare Rafael de Sivatte, que ens visita per Lleida molt sovint, concretament a la Parròquia de Sant Ignasi de Loiola. Desprès de dies de rumors el Vaticà ha fet pública avui la decisió amb un aclariment.

Les llibreries ja buscaven aquest matí les obres sancionades. "Jesucristo liberador. Lectura histórico-teológica de Jesús de Nazaret (Madrid, 1991) y La Fe en Jesucristo. Ensayo desde las víctimas (San Salvador, 1999).Cristianisme i Justícia en una nota de premsa, crec que molt encertada, ens recordava el llistat de teòlegs que després de rebre el primer advertiment (Una targeta groga), van esdevenir claus per entendre la teologia actual. Però la sanció a Sobrino s'acumula a les rebudes per Leonardo Boff i altres mestres de la teologia del alliberament. De fet, crec que és la primera durant el mandat de Benet XVI. Esperem que no marqui la línia a seguir.

Un bisbe amb molta feina

El nostre administrador apostòlic va boig. En el bon sentit de la paraula. El dia 8, el de la seva presentació, va assistir a quatre actes. Ja semblava un polític en campanya electoral. A la web del bisbat veiem Salinas després de la professió de fe; signant la pressa de possessió; amb els membres del Col.legi de Consultors; a la roda de premsa amb els periodistes de Lleida i després en la seva primera visita a la Acadèmia Mariana. Al dia següent va tindre la reunió amb el Consorci del Museu de Lleida, Diocesà i Comarcal. Per cert, un museu que té data per la seva inauguració. El 30 de novembre. I després de tanta activitat cap a Tortosa. Mossèn Ezquerra s'encarregarà de tenir el bisbat ordenadet.

Sense novetat

La primera noticia del nou administrador apostòlic és que no hi ha noticia. El bisbe Salinas ha decidir nomenar al fins ara vicari, Joan Ramon Ezquerra, delegat General diocesà i moderador de la Cúria. Només canvia el nom del càrrec perquè senzillament es tracta de fer lo mateix amb un nom diferent. Salinas ha confirmat a tots els membres de la cúria diocesana en les seves facultats. Les primeres decisions semblen confirmar les seves paraules de no fer cap canvi important mentre duri el seu interinitat. Per cert, corro el risc de torna a ficar la pota, però diuen els experts que un jove sacerdot de Barcelona guanya posicions com a nou bisbe de Lleida. Es tractaria d'una persona de l'àmbit acadèmic que ronda els quaranta. Mentre, un col·lectiu d'entitats preparen un homenatge públic al bisbe Ciuraneta. Han demanat que li donin la medalla d'honor de la ciutat i la creu de Sant Jordi. Permeteu-me la broma, però amb aquest ritme el següent pas es iniciar el procés de beatificació.

En tiempo de mudanza....

Xavier Salinas ha dit davant dels periodistes que no decidirà res important durant el seu temps d'administrador apostòlic. Si ho cumpleix serà un bon administrador apostòlic, per cert quina paraula més rara. Tothom li demana que sigui com Ciuraneta. Fins i tot CiU, que en paraules de la diputada Carme Vidal, ja l'havia criticat, abans de fer la seva primera declaració oficial. Vidal no sapigut calcular bé i la velocitat en fer una declaració massa crítica li ha jugat una mala pasada.

P.D. Gran feina de la web del bisbat que a última hora del matí ja disposava de la biografia de Salinas i totes les dades tècniques sobre el periode d'administrador apostòlic.

No ha agradat

M'ha sortit un titular sensacionalista. No és que no hagi agradat el nomenament del bisbe de Tortosa, Xavier Salinas, com administració apostòlic de Lleida, Però no ha fet gaire gràcia que els aragonesos ho hagin sabut abans. El Heraldo de Aragón publica avui, el que la resta del mortals hem conegut unes hores més tard. De fet el nomenament del Vaticà té data d'avui, 8 de març. A Lleida hi ha qui torna a veure el poder de l'Opus/Barbastro a la Santa Seu. A més, el Heraldo es permet el luxe de dir que Salinas és un bisbe obedient al Vaticà. És a dir, que els farà cas i els retornarà les obres de les parròquies de la Franja. Salinas ha dit que serà continuista. Esperem que ho sigui i que deixi el tema en mans dels bons professionals del dret eclesiàstic que Ciuraneta va buscar per desfer els errors del passat. Però que farà el administrador apostòlic si arribats a la última instància vaticana diu que les obres s'han de tornar?

P.D. Per cert no l'he encertat gens en les travesses per succeir a Ciuraneta. Mea culpa.

Una campanya massa llarga

A tres mesos de les eleccions municipals sembla que estem en campanya fa molt temps. Aquest bloc no he parlat de política municipal però ara tinc ganes de dir la meva. Són les primeres eleccions sens Siurana. Potser ens sembla mentida, però fa quatre anys era el alcalde. Han canviat moltes coses. Àngel Ros ha treballat un model de fer d'alcalde diferent. Però encara hi ha tics del Siuranisme a la Paeria. El repte de Ros es fer una llista electoral atractiva. Al altre costat de la balança hi ha Isidre Gavín. Convergència repeteix candidat. Els quatre anys al front de la Diputació li han servit per donar-se a conèixer. No sé a quin preu. Potser surt massa als mitjans. Una qualitat de la que tampoc Ros es queda curt. Però el candidat de CiU, té un problema. A dos mesos de les eleccions, encara no sabem que vol per la ciutat. No es el Doctor No, que diuen els joves del PSC, però si es el doctor incògnita. Hi ha més convidats a la festa però els deixo per un altre dia. A tres mesos de les eleccions municipals sembla que estem en campanya fa molt temps. Aquest blog no he parlat de política municipal però ara tinc ganes de dir la meva. Són les primeres eleccions sens Siurana. Potser ens sembla mentida, pero fa quatre anys era el alcalde. Han canviat moltes coses. Angel Ros ha treballat un model de fer d'alcalde diferent. Però encara hi ha tics del Siuranisme a la Paeria. El repte de Ros es fer una llista electoral atractiva. Al altre costat de la balança hi ha Isidre Gavín. Convergència repeteix candidat. Els quatre anys al front de la Diputació li han servit per donar-se a conèixer. No sé a quin preu. Potser surt massa als mitjans. Una qualitat de la que tampoc Ros es queda curt. Però el candidat de CiU, té un problema. A dos mesos de les eleccions, encara no sabem que vol per la ciutat. No es el Doctor No, que diuen els joves del PSC, pero si es el doctor incognita. Hi ha més convidats a la festa però els deixo per un altre dia.

La tercera via

Un tercer nom ha entrat en les travesses per substituir al bisbe Ciuraneta. Es tracta del actual bisbe de Solsona, Jaume Traserra. Però no seria només un relleu. Sembla que el Vaticà té sobre la taula la possible fusió de les diòcesis de Lleida i Solsona, segons publica avui el diari SEGRE. Trasera podria ser administrador apostòlic de Lleida durant uns dos anys. Desprès ell o potser una segona persona es faria càrrec del nou bisbat, que tindria la seva seu catedralícia a Lleida. Es a dir Solsona perdria el bisbat, encara que potser es conservaria el nom amb una denominació doble: bisbat de Lleida-Solsona. Ciuraneta ja havia plantejat en alguna entrevista la necessitat de refer els límits diocesans. Lleida es una de les diòcesis més petites de Catalunya, després de la segregació de les parròquies de la Franja de Ponent al 1995. De fet la unió de les dues diòcesi, Lleida 140.000 habitants i Solsona 119.000, no arribaria ni a la meitat dels darrers bisbats creats a Catalunya. El bisbat de Sant Feliu té 900.000 habitants i el de Terrassa, 1.250.000 fidels. Però només és una opció sobre la taula.

Bisbe ja

El meu admirat Jordi Llisteri comença a donar pistes al seu bloc del succesor del bisbe Ciuraneta. Sembla que el dilema es troba entre el bisbe de Vic, Romà Casanovas, o algun dels bisbes de Mallorca, (sembla que ser que hem mirar cap al nord). Jo no vull de deixar de pensar que potser m'agradaria més un bisbe de casa. Estem parlant d'una situació inesperada. Desprès del llarg periode del bisbe Ramon Malla, semblava que calia un mandat una mica més curt, però la salut ens ha jugat una mala pasada. No sé si ens convé un bisbe jove que es pugui estar molts anys o un sacerdot veterà i expert, per una situació inesperada. No donaré noms. Però que no oblidi ningú que tenim, una patata calenta (el litigi per les obres d'art de la Franja). I no podem estar massa temps d'interinatge.

Perder los papeles

Hoy se ha cerrado un culebrón judicial que amenazaba con cuestionar aún más si cabe a la justicia. El sumario del caso Chamba, ( un ecuatoriano condenado a 45 años de prisión por la muerte de una estudiante leridana) ha permanecido perdido durante casi tres meses por obra y gracia de Correos. Mejor dicho por una filial de Correos cuyo trabajo es realizar envíos urgentes. Un alto representante de la administración de justicia de Lleida explicaba hoy que la noticia no beneficia en nada a la institución. Además, en un primer momento las informaciones indicaban que era la Justicia quien había perdido el sumario (11 kilos de documentación repartidos en tres archivadores). Pues bien hoy hemos sabido que los papeles estaban perdidos en un almacén de Barcelona porque al llegar a Madrid (iban a Tribunal Supremo), se cayó una etiqueta. Por esta vez, la culpa no era de la justicia, sino del deficiente servicio de Correos.

Ganar juicios en los pasillos

Hay juicios que se ganan en los pasillos. Un abogado me respondía de esta forma hace unos días cuando le preguntaba por la utilización que los abogados hacen de los medios de comunicación. Siempre he creído que los malos abogados temen a la nube de periodistas que se acercan cuando hay un caso mediatico. Después de unas cuantas guardias en los juzgados creo que puedo constatar que ningún juicio se gana en los pasillos pero saber controlar los medios de comunicación puede ser un as en la manga. Desde la aplicación de los juicios con jurado hace algo más de diez años, muchos casos se han convertido en folletines por entregas con el que se llenan horas y horas de televisión. Para ello es necesario que haya información, pero muchas veces no hay. O bien por el secreto de las actuaciones o bien porque los/las periodistas florero no han sabido donde obtenerla. Pero la cuestión es llenar minutos de televisión. Que conste que mi critica no va contra todos los que trabajan en las teles, al contrario. Lo que me provoca animadversión es la cantidad de tonterías ignorantes que dicen aquellos que sin haber pisado nunca un juzgado se dignan a elucubrar sobre las consecuencias de una decisión judicial que no entienden. Pero la responsabilidad es de todos. Los periodistas no salen formados en derecho de las facultades, pero la justicia tampoco quiere hacer nada para enseñar. Pedagogia de la justicia, ya.

Un bisbe per a Lleida

Un bon bisbe és aquell que no fa soroll. La setmana pasada el bisbe Ciuraneta va anunciar la seva retirada per motius de salut. Ha estat un bon bisbe per a un diocesis complicada. El litgi amb Barbastre per les obres d'art de les parroquies de la Franja ho complica tot. Fa uns mesos un sacerdot de Lleida em deia que el bisbat sols sortia a la premsa per aquest problema. La veritat és que Ciuraneta ha tingut la habilitat per convertir en virtut un problema. La seva defensa del patrimoni ha estat ajustada a la legalitat administrativa i a l'eclesial. Però Ciuraneta ha estat molt més que el bisbe de les obres d'art. La reinauguració de la Academia Mariana, la nova organització de les parroquies, la reapertura del seminari diocesà ara amb sis seminaristes, són alguns dels objects complerts en aquestos set anys. Ara toca nomena un altre bisbe. Sembla ser que hi ha un candidat que ve d'altres terres amb boira. Però jo desde la modèstia d'aquest bloc vull defensar un bisbe de la terra. Sembla que els bisbats catalans han aconseguit que els seus prelats siguin catalans, però perque no nascuts a la diocesis?. Quants anys fa que des de les diócesis periferiques, es a dir que no són Barcelona no surt cap bisbe? Massa. És a dir que des de aqui convido a proposar noms. Jo en tincs uns quants, però al seu temps per no cremar etapes.

Estreno

Esto es la primera prueba de este blog que espero tener tiempo y ganas de mantener. Supongo que me debería presentar. Soy Miguel Angel Martín. Soy periodista y vivo en Lleida. De ahi el nombre de este blog. Por la niebla que cada dia nos acompaña especialemente entre noviembre y marzo. Desde hace siete años trabajo de periodista. En los ultimos cinco estoy en la sección de tribunales y demás desgracias. No sé si es una buena carta de presentació pero perdonadme que es mi estreno.